Josep Cos i Ponsetí (1910-1980) fill d’una família de pagesos de l’Empordà, és el petit de tres germans. La seva infància la passa a la casa pairal materna de Vilopriu.
Estudia comerç al Col·legi “el Collell” prop de Banyoles. Continua els estudis a l’Escola de Magisteri de Girona on obté el títol de mestre l’any 1930.
Comença la seva tasca docent a l’Escola Unitària de Camallera, i més tard, a Port de la Selva, la Bisbal d’Empordà i Colomers. Paral·lelament assisteix a cursos d’innovació pedagògica de les Escoles d’Estiu de la Generalitat de Catalunya on fa amistat amb grans pedagogs de l’època.
Durant la guerra civil coneix a Capellades a Maria Sellarès i Parellada, la seva futura muller.
En finalitzar la guerra marxen a França i s’estableixen a la vila de Saint-Girons, on hi residiran fins l’any 1949.

Al 1940 neix en aquesta localitat Magda Cos i Sellarès, actual directora de l’Escola Pedagogium Cos.
A les acaballes de la 2a. Guerra Mundial, ell i la seva esposa es desplacen a Chambon Sur Lignon per fer d’educadors de nens i nenes orfes al Centre de la Creu Roja Suïssa.
Al 1947 Josep Cos organitza i dirigeix l’Escola per a fills/es d’exiliats/es espanyols/es a Saint-Girons.
En aquestes dates, el molt il·lustre Pau Casals li agraeix, en una visita a l’Escola, la necessària tasca docent que realitza amb els infants exiliats. El quadern amb que els alumnes el van obsequiar, es pot veure exposat a la Casa-Museu del músic al poble de Sant Salvador.

L’any 1949 ell i la seva família tornen a Vilopriu on reprèn la feina de pagès, però l’amor que sent per la seva professió el fa deixar el camp i exercir de mestre a Barcelona, a l’Acadèmia Jaumà i a l’Acadèmia Fuster. Finalment s’estableix a Sant Boi l’any 1954 i és mestre i director del Col·legi Ateneu Santboià.
Durant aquest temps també forma part de la Junta Directiva de la Unió Esportiva Santboiana. Finalment, als voltants dels anys 60, a petició d’alguns pares i mares i, recolzat per la seva família, funda l’Escola Pedagogium Cos. El nom Pedagogium Cos, paraula derivada de Pedagogia, prové del llatí i significa “col·legi”, i va néixer fruit de les circumstàncies polítiques del moment. En aquells anys, en plena dictadura, estava prohibit posar cap nom en llengua catalana per la qual cosa la família Cos va decidir posar-ho en la llengua dels grans clàssics i mare de totes les llengües romàniques: el llatí.

L’estiu de 1980 mor al seu poble natal, Vilopriu, deixant construïts els pilars pedagògics d’una gran Escola.
El seu més gran orgull era poder dir que havia dedicat la seva vida a “ser mestre”.
Des d’aleshores la seva filla Magda Cos i Sellarès està al capdavant de la nostra escola, i fa més de quaranta anys que dedica la seva vida a l’ensenyament.
En tots aquest anys ha fet créixer el Centre: ampliant els edificis, les etapes educatives i portant al davant un grup de 45 professionals, els quals formen part indispensable d’aquesta gran família. Tots junts treballant per la díficil però gratificant tasca docent.

Moltes generacions d’estudiants han passat per l’Escola, més de 20.000 alumnes que han ajudat a fer d’aquesta institució una de les més arrelades a la nostra vila.